EMPRENEDORIA EN ZONES RURALS

El projecte es va dur a terme a “La padure”, un hostal rústic al bell mig del bosc, no hi havia ciutat, ni bars ni cap mena d’enrenou, ni falta que feia! Teníem un bosc meravellós per passejar, bàdminton i volley per fer esport, jocs de taula per entretenir-nos i un munt de bona gent per passar-ho bé.

Els primers dies es notava un ambient nerviós, hi havia qui es preguntava si el seu anglès seria prou bo, si les activitats serien divertides, si podrien fer amistats amb diferents cultures. Segons passaven els dies, a mesura que ens anàvem coneixent, ens sentíem més a gust i aquest sentiment d’incertesa anava desapareixent.

El tema en qüestió, l’emprenedoria, es va tractar d’una forma distesa, creativa i divertida, fomentant la cooperació en equips internacionals. Vam crear idees de negoci amb els objectes més diversos, es van organitzar xerrades amb emprenedors que van compartir experiències amb nosaltres i formacions sobre el tema. Tot això ens va permetre apropar-nos al tema amb una nova perspectiva i veure que és més assolible del que pensem. També, al treballar amb gent d’altres països, ens va fer veure que hi havia més coses que ens feien semblants que diferents, fomentant un esperit d’unió i amistat que aniria fent-se més fort segons avançava el projecte.

Les organitzadores i l’staff van ser molt amables, es preocupaven de resoldre qualsevol problema que hi pogués haver i de fer-nos sentir a gust. El ritme del projecte va ser bo, teníem prou activitats, però també disposàvem de temps lliure. Cal remarcar que algunes activitats eren bastant lúdiques, com visitar un poble proper o passejar a través del bosc fins a una església ortodoxa. El menjar va ser curiós, constava de moltes sopes amb un fort sabor a herbes i diversos plats típics d’allà com la mamalika, un plat molt semblant a la polenta.

Durant aquests dies vaig viure moltes experiències enriquidores, recordo buscar el poble més proper corrent a través del bosc amb un amic francès i un gos de l’hostal, partides d’escacs cervesa en mà a la una de la nit amb una amiga turca, intentar aprendre acro yoga amb les noies d’espanya, anar a buscar fusta amb destral per fer una foguera a la nit, mirar els estels l’últim dia amb els nois turcs mentre escoltàvem música típica dels nostres països, i coses tan simples com prendre el sol mantenint una bona conversa.

De camí a l’aeroport tothom marxava amb una bona sensació per tot el viscut.
Les persones que dubtaven del seu anglès parlaven amb més fluïdesa, els que dubtaven de la utilitat de l’emprenedoria marxaven amb nous coneixements i qui tenia por de no connectar amb altres cultures marxaven amb noves amistats i la promesa de fer-los una visita als algun dia.

En general va ser una setmana molt maca de la que tothom vam treure coses bones.
Moltes gràcies a la fundació per fer-ho possible.

David Collado

The project took place at “La padure”, a rural hostel in the middle of the forest, there was no city, no bars, and it was perfect that way! We had a marvelous forest to go for a walk, badminton and volley to do sports, table games to entertain ourselves and great people to have a good time with.

There was a tense environment during the first days, some people wondered if their english would be good enough, if the activities would be fun, if they could make friends of different cultures. As days went by and we got to know each other and as we felt more comfortable that uncertainty disappeared.

The topic in question, entrepreneurship, was approached in a relaxed, creative and funny way, encouraging cooperation through international teams. We created business ideas with the most diverse objects, there were talks with entrepreneurs that shared their experiences with us and some formal lectures from the organizers. All of this allowed us to approach the subject from another perspective and realize it was more accessible than we thought. Also, working with people from other countries made us realize there were more things that made us similar than different, promoting a spirit of unity that would grow stronger as the project developed.

The organizers and the staff were very kind, they took care of any problem that arose and made sure we were comfortable. The pace of the project was great, we had a bunch of activities but we also had plenty of free time. I would like to emphasize that many of those activities were cultural, like visiting a village close by or walking through the forest all the way to an orthodox church. The food was curious, there were lots of soups with a strong herbal flavor and various romanian dishes like mamalika, a dish very similar to polenta.

During those days I lived many enriching experiences, I remember searching for the closest village running through the forest with a french friend and a dog from the hostel, late night chess while having a beer with a turkish friend, trying acro yoga with the spanish girls, gathering wood from the forest with an axe to make a fire during the night, looking at the stars with the turkish guys while we listened to traditional music from our countries, and something so simple as having a good conversation while sunbathing.

On our way to the airport everybody had a good sensation over the week.

Those who questioned their english were more fluent than they expected, those who doubted the utility of the subject left with new and helpful knowledge and those fearful of being alone left with new friends and the promise to visit them someday.

In general, it was a wonderful week where everybody left with positive experiences.

Many thanks to FCV for making it possible.

David Collado

ENTREPRENEURSHIP IN RURAL AREAS