Ja fa un any! Fa 12 mesos que sóc voluntària del Cos Europeu de Solidaritat i el meu projecte està arribant a la seva fi. Com va ser? Què ha passat durant aquests mesos? Deixa’m que et convidi a unir-te amb mi en aquest viatge sentimental…
Recordo que vaig arribar a Barcelona fa un any. Vaig venir sola amb l’avió fins el Prat – Aeroport de Barcelona, vaig agafar l’autobús número 46 de l’aeroport i vaig anar directament al meu futur pis amb un equipatge enorme. Estava emocionada i espantada alhora. Vaig deixar enrere els meus amics, la família, el pis, el meu estimat gos… però estava en un moment de profunda necessitat de canvi. Sentia que necessitava descobrir no només un altre país o gent nova, sinó que necessitava descobrir-me a mi mateixa.
La primera persona que vaig conèixer va ser Ivan, el meu company de pis. Corria des del centre de la ciutat per quedar amb mi, així que estava una mica nerviós, però va ser molt acollidor. Em va ajudar a portar la pesada motxilla fins el 3r pis (ja que no tenim ascensor al nostre edifici del segle XIX). Vam sopar junts i vaig conèixer el meu altre company de pis. La primera conversa que vam tenir va ser plena de curiositat, vaig poder sentir que em volien conèixer igual que jo volia conèixer-los a ells.
Ja l’endemà vaig conèixer l’equip de la Fundació, els meus futurs companys de feina i el meu mentor, Marc. Durant les primeres setmanes vaig estar descobrint la ciutat i coneixent gent. Era tardor, feia una mica de fred, amb l’olor de les castanyes a l’aire, sol i vent alhora. La tardor a Barcelona és una estació encantadora: és un moment en què tota la natura pot descansar de l’estiu calorós i sec. I tot i que el dia s’escurça, es pot sentir que és un moment de guanyar energia, per la natura, però també per la ciutat i els seus habitants.
Aquest primer període del meu projecte l’anomenaria “descobriment”. Volia aprendre el màxim possible sobre la ciutat, la llengua, les activitats, la meva Fundació. Estava molt motivada i ocupada.
Més tard, quan va arribar l’hivern, ja estava instal·lada al meu pis i vaig establir relacions amb algunes persones locals. Però estàvem en època de pandèmia. Els bars tancaven d’hora, els gimnasos estaven tancats quasi tot el dia, no podíem viatjar fora de Barcelona i cada dia hi havia més casos de COVID. Ara, quan hi penso, la tardor i hivern va ser un moment estrany. Ens obligava a quedar-nos a casa, a passar una estona amb un grup reduït de persones, a tenir cura amb la nostra salut, era un moment de por i concentració en la feina.
Realment no recordo ara quan van començar a reduir-se totes les restriccions a Espanya. Però al meu parer, era amb la primavera. La primavera no només va portar el sol, la calor, sinó també l’inici d’un altre període, ple d’alegria, noves amistats i, més tard, festes d’estiu, sortides i viatges. La primavera i l’estiu van ser la definició de gaudir del projecte i viure experiències extraordinàries. Vaig començar a ser amiga dels meus companys del curs d’idiomes: el grup turc-grec. Ens reuníem de manera assídua, ens vam conèixer i vam planificar activitats. Gairebé tots els caps de setmana anàvem a la platja. De manera gairebé diària, ens trobàvem per prendre una cervesa o sopar. Vam anar de vacances junts a Tenerife.
Al maig, dues voluntàries més van venir a FCV per fer els seus projectes de voluntariat: Ioanna de Grècia i Anastasia de Rússia. En una setmana, de ser l’única voluntària a l’oficina, vam acabar sent un equip de voluntàries. Quin canvi d’atmosfera!
El primer període de tardor, amb la seva lentitud, espais, temps de reflexió, fredor va tenir el seu encant. Tanmateix, l’energia de la primavera i l’estiu, la gent i totes les coses que hem fet junts és quelcom incomparable.
Ara, el meu projecte s’està acabant. La tardor torna a ser aquí, i l’olor de les castanyes omple els carrers de Barcelona. No puc dir que estic trista. És una altra temporada que comença. I cada estació ha d’aparèixer a la nostra vida i aportar alguna cosa diferent. Estic preparada per a la tardor melancòlica, i sé que la primavera i l’estiu tornaran a produir i consumir tota la nostra energia 😊 Estic esperant plena de curiositat pel que està a la volta de la cantonada.
Iwona Wierzbanowska
