LET IT BE 4

El dia 12 de setembre l’Alba i l’Erola volàvem en direcció Hongria, un país desconegut per nosaltres fins aleshores, on vam participar en el Training Course LET IT BE 4, organitzat per l’entitat EGYÜTTHATÓ. Formació amb l’objectiu d’ajudar a desenvolupar competències socials i personals, presentar nous mètodes, aprendre les unes de les altres i promoure una autoreflexió crítica. També van presentar i vam tenir l’oportunitat de conèixer de primera mà el mètode peer group supervision, una eina per prevenir l’esgotament professional, per a persones que treballen amb i per a persones. A més evidenciar la importància de l’autoconeixement i l’autoreflexió personal en el dia a dia de les persones que treballen en l’àmbit de l’educació no formal, per tal de millorar la qualitat de la feina de treballadors de joventut i projectes juvenils a través del desenvolupament de competències socials i professionals en l’àmbit de la joventut.

El projecte va tenir lloc a Gànt, en un municipi on hi havia quatre cases contades, enmig del no-res amb una gran varietat d’espais naturals molt diferent estre sí que van donar peu a endinsar-se dins l’entorn perquè d’alguna manera et venia de gust anar a explorar. L’allotjament que ens va acollir amb un nom impronunciable per nosaltres (com la majoria de noms de ciutats i pobles del país), ens va donar una càlida benvinguda i de seguida ens vam sentir com a casa. Vam conviure i vam compartir experiències increïbles amb persones de Polònia, Portugal, Itàlia, Romania, Països Baixos, Hongria, i de la República de Nord Macedònia.

Tot i estar fent activitats la major part del dia també teníem espais per compartir lliurement amb la resta de persones del projecte o/i amb nosaltres mateixes, fet que valorem molt positivament, ja que totes les activitats tot i ser basades en el joc, rol playings, simulacions i reflexions individuals i conjuntes, que removien emocions i ens feien plantejar temes que requerien temps per assimilar vam gaudir d’aquest temps que ens donava l’oportunitat de poder gestionar-lo correctament.

No totes les persones participants eren professionals en actiu en l’àmbit de la joventut, vam ser un grup molt divers, tot un repte adaptar totes les activitats per tal que generessin interès i impacte a tothom, però des del nostre punt de vista ho van aconseguir, podem assegurar que ningú va marxar indiferent. Al final de cada dia teníem un grup on fèiem una reflexió diària que agraïm molt, ja que era un espai segur en el qual podies compartir com t’havies sentit i realment senties el suport dels teus companys.

A més dins de l’horari hi havia espais on les mateixes participants podíem proposar tallers i executar-los, per posar a prova les nostres habilitats en un espai segur seguit d’una avaluació constructiva del grup. Una de nosaltres es va animar a fer-ne un sobre feminisme amb una noia de Portugal i una altra de Polònia, el procés va ser molt intens i interessant.

No és gens fàcil per nosaltres resumir tot el que vam viure en un article, ja que ha estat una experiència molt intensa que ens ha fet reflexionar i aprendre molt tant en l’àmbit professional com personal, cada moment ha estat important i ens emportem una experiència molt ben viscuda que sempre la recordarem, perquè els continguts apresos els utilitzarem a la nostra vida.

Un cop acabat el projecte vam passar un parell de dies a Budapest, i vam tenir l’ocasió de voltar pels racons més bonics de la ciutat, descobrint els grans edificis, parcs amb fonts que se sincronitzen amb la música i barris molt autèntics entre altres meravelles. Ens va costar molt acomiadar-nos de les persones amb les quals vam compartir l’experiència perquè vam crear un vincle molt maco entre tots. I perquè volem i perquè podem ja tenim viatges programats per tornar, retrobar-nos amb algunes de les companyes d’experiència.

Equip FCV,
Alba Lucia Quintans i Erola Giramé