Saps quan estàs segur de com serà el teu futur, però de sobte et passa alguna cosa que et fa canviar d’idea sobre tot això?
Bé, a mi em va passar el mateix fa uns tres mesos, quan em van dir que havia guanyat una beca del programa Erasmus+ per fer unes pràctiques a l’estranger. Així, el 10 d’abril vaig acabar a l’aeroport de Venècia, amb tres maletes enormes, a punt per anar-me a fer unes pràctiques de tres mesos a Barcelona.
No sabent què estaria esperat allà, vaig arribar a Barcelona amb una mica de por i atordida. Afortunadament, les meves expectatives van ser superades àmpliament: tots a la FCV em van donar la benvinguda de la millor manera possible i em van involucrar en la seva vida, el que em va fer sentir acceptada des del primer dia.
En el treball m’ocupo sobretot de tasques de comunicació. Ajudo a la Lorena, la meva coordinadora, amb les traduccions del castellà i català a l’anglès: la pàgina web de la Fundació, la memòria d’activitats de l’any passat i altres informes, documents i notícies. També vaig contribuir a arreglar la biblioteca que tenim aquí, de manera que ara l’oficina queda encara més bonica!
Alhora, treballant a la FCV he après moltíssimes coses noves. Des del punt de vista pràctic, per exemple, ara sé gestionar la pàgina web i sé com comunicar-me amb les altres entitats sòcies d’altres països. Per no parlar de l’idioma: per fi he tingut l’oportunitat de posar en pràctica el que havia estudiat a la universitat, he millorat el meu espanyol i ara entenc també una mica el català!
A més d’això, gràcies a la FCV he començat a descobrir l “món” de les organitzacions sense ànim de lucre – món que, abans d’arribar aquí, no coneixia en absolut: les accions de voluntariat que realitzen i promouen, els projectes internacionals, els cursos i intercanvis en els quals estan involucrats i, sobretot, les oportunitats que estan disponibles per als joves de tot Europa. Vaig tenir la sort de participar en una visita d’estudi que es va dur a terme a la Fundació i vaig poder conèixer breument als participants d’un curs de formació internacional que “nosaltres” organitzem.
I vaig tenir la sort de poder aprendre tot això en l’escenari més increïble del món: Barcelona! Ni puc començar a explicar el que m’agrada aquesta ciutat. El parc de Montjuïc i el paisatge que es veu des de dalt del seu castell; la platja amb les palmeres i el Passeig de Gràcia; els colors dins del mercat de la Boqueria – i en tota la ciutat, si anem al cas; el museu de Joan Miró, els llums dins de la Sagrada Família… tot! I mai podré oblidar-me de la “Diada de Sant Jordi”, quan el Lluc va portar a totes les noies de la FCV una rosa vermella, i tota la ciutat estava plena de paradetes que venien flors i llibres de segona mà; o el dia del meu aniversari, quan vam anar a menjar “pinchos” per celebrar-ho; fer un “tiramisú” amb la Gorai al meu pis; o veure l’alba des de la platja de la Barceloneta, la nit de Sant Joan 🙂
Començo a pensar en la propera vegada que estaré a l’aeroport de Venècia, ara a la porta d’arribada, i les meves tres maletes seran encara més pesades, amb tots els regalets per portar a la meva família i amics. I estic bastant segura de què ja trobaré a faltar les pauses per prendre un cafè al migdia, els menjars amb les meves companyes de treball i les reunions dels dimecres. També, crec que se’m farà una mica estrany el no tornar amb els meus companys, a un pis que, després de tres mesos, ara sento com si fos casa meva.
Tot i així, estic segura que tindré un somriure a la cara, perquè sé que ara el meu cor és una mica més gran i aquests tres mesos han estat uns dels millors de la meva vida. Mai m’hauria imaginat que aquesta experiència hagués pogut canviar-me i afectar-me tant: en 13 setmanes vaig descobrir que signifiquen la llibertat, la independència, la responsabilitat i la felicitat… i tot gràcies a aquesta experiència, aquesta ciutat i a la gent que he conegut a la FCV.
Gràcies i fins aviat,
Silvia.