Entre el 30 de març i 7 d’abril vam participar en el curs de formació “Youth Lead Peacebuilding Initiatives” al petitíssim poble de Misaktsieli, a Geòrgia. Organitzat per la fundació polonesa “Fundacja Bratniak” i coordinat per l’organització georgiana “Academy for Peace and Development”, ens vam submergir durant vuit dies en l’apassionant món de la construcció de Pau i la resolució de conflictes.
Juntament amb vint-i-dos participants provinents de països com Albània, Polònia, Itàlia, Azerbaidjan, Ucraïna, Armènia, Geòrgia, Letònia o Moldàvia, vam compartir les nostres experiències en el camp de la construcció de Pau, vam aprendre els uns dels altres i vam mantenir un diàleg sempre constructiu, amb vista al futur i el nostre rol en el mateix.
Durant aquests vuit dies, vam poder obtenir altres perspectives i punts de vista en temes com el territori, la nació, la llengua i la religió, que van obrir les nostres ments a altres realitats.
Més enllà de l’intens curs, vam tenir temps per visitar pobles propers. El poble on ens vam allotjar, Misakstieli, 
es troba a prop d’importants i turístiques ciutats com la impronunciable Mtskheta o la capital de Geòrgia, Tbilisi. Així, vam poder visitar-les, perdre’ns pels seus carrers i obtenir una mica de l’essència de la cultura georgiana, contagiant-nos de la seva proximitat i amabilitat.
Aquest ha estat un viatge entre allò soviètic i l’islam, entre l’alegria i la tristesa, entre la llum i l’ombra. Un viatge per allò desconegut que ens ha unit i ens ha fet aprendre que la paraula llar té menys que veure amb un tros de terra que amb un tros d’ànima. Vuit intensos dies en els que hem entès que casa es redueix a tot el que portem dins de nosaltres mateixes i que d’on som és menys important que a on anem.
Les dues portem molt de temps treballant amb el gran trencaclosques de tres lletres anomenat P-A-U i sabem que és una paraula complexa. Fer-la realitat és un treball dur, un compromís amb la justícia, l’acció, la responsabilitat i la no-violència, però a Geòrgia hem pres més consciència del nostre paper en aquest àmbit, ja que aquesta experiència ens han fet recordar i sentir que els joves tenim la força necessària per actuar sense esperar que ho faci un altre, fer de la Pau una elecció individual i prendre mesures per recuperar el seu veritable significat.
Ana i Manuela.