LA PASSIÓ QUE HE TROBAT A BARCELONA

Un dia, estant a Barcelona, ​​vaig sentir d’uns amics que abans de la pandèmia sovint anaven a ballar Forró, que -segons m’havien explicat- és una dansa brasilera semblant a la salsa. Volia provar-ho, així que després de pressionar-los amablement, van decidir portar-me a una Festa de Forró.

Era setembre, cap a les set del vespre, el sol estava a punt de pondre’s, els colors daurats que el sol produïa en aquella hora màgica del dia il·luminaven el preciós Parc de la Ciutadella. Vaig pujar les escales, que portaven a l’edifici de la font, i vaig començar a escoltar la música. Era una música brasilera que feia venir ganes de ballar. Aviat vaig veure gent ballant en parella. Els seus cossos estaven enredats entre si. Es veien girs, passos, faldilles que giraven, cossos molt a prop l’un de l’altre, somriures, rialles, homes que demanaven ballar a dones i dones que demanaven ballar als homes. Després de cada ball, les parelles s’abraçaven, es deien “obrigado/a” i després buscaven una altra persona amb qui ballar. L’edifici del Parc de la Ciutadella és extremadament pintoresc: envoltat pel jardí verd i el llac amb els ànecs, la font i els dracs alats, la Venus, i les altres escultures de marbre i metàl·liques, els arcs, i les columnes i, per descomptat, les imponents escales que condueixen al petit podi on es trobaven les persones que ballaven.

Els meus amics van trobar parella i van començar a ballar. Algú em va demanar que ballés. Li vaig dir -no en sé- però va insistir. Per sort, els meus amics m’havien ensenyat els passos bàsics, així que no estava completament perduda. Ell estava intentant conduir-me i fer-me girar. Després d’un temps, em va deixar lliure. Vaig deixar de preocupar-me pels meus passos, ja que vaig entendre que no hi havia errors. Només cal connectar amb la persona amb qui estàs ballant, deixar-te portar i, el més important, DISFRUTAR. Al cap d’una estona vaig sentir la mateixa felicitat que ells. Vaig somriure de la mateixa manera i encara més. Era la primera vegada que girava i ballava amb uns passos concrets. Els meus amics també estaven allà ballant a prop o amb mi. El temps passava tan ràpid. Vaig estar ballant tres hores sense cansar-me. Estava emocionada.

De sobte em vaig adonar que arribava la nit. Vaig mirar el cel. Per descomptat, havia de ser lluna plena perquè aquest dia fos més com un conte de fades. Aquest lloc sembla encara més magnífic en una nit de lluna plena. Vam estar ballant sota la llum platejada de la lluna fins que la música es va aturar.

Aviat vaig marxar. Baixava les enormes escales, observant la font i les ratlles blanques brillants que la lluna creava al llac. No em creia el que acabava de viure. Sentia una realització i una estranya sensació de felicitat. De manera aleatòria, aquí a Barcelona havia trobat alguna cosa que em feia sentir més que emocionada.

Des d’aquell dia vaig a les festes de Forró amb els meus amics almenys un cop per setmana i ens ho passem increïblement bé. Estic millorant, i ho gaudeixo encara més, encara que no estigui al cim de la font del Parc de la Ciutadella. Segur que ho trobaré a faltar quan torni a Grècia.

Ioanna

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies