La meva experiència de voluntariat a “Outward Bound Sumartin”

Quan el meu amic Fernando em va preguntar si volia anar amb ell a un programa Erasmus +, el primer que se’m va acudir va ser: “¿El meu anglès és prou bo per fer això?” Perquè no havia estudiat anglès des que vaig acabar l’ESO, i estava bastant segur que em costaria molt entendre a les persones allà. Aquell dia el vaig passar ple de por, donant-li voltes com un nen: “No faré amics”. Afortunadament, m’hi vaig llançar i vaig passar probablement algunes de les setmanes més increïbles del meu 2019.

¿I per què dimonis estic explicant això? Bé, només vull que sapigueu que encara que el vostre anglès sigui una mica dolent, com el meu, això no és una excusa per no participar en un programa Erasmus+. Coneixereu persones amb un nivell d’anglès increïble, i també moltes persones amb un nivell més bàsic. Al final, però, això no importa, fareu molts amics i us comunicareu sense cap problema. I si no sabeu com dir alguna cosa, ho podeu intentar dir amb altres paraules o simplement assenyalar-la amb el dit.

I ara que la part més de “coaching” ha acabat, parlem sobre en què va consistir el meu projecte de voluntariat. Va ser un programa de dues setmanes a Croàcia, en un petit poble costaner anomenat Sumartin, al sud-est de l’illa de Brač. És un poble de només 600 habitants que té un dels últims drassanes a Europa que construeix pots de fusta, un lloc extremadament bonic.

Érem setze voluntaris de curt termini (quatre de Croàcia, quatre d’Itàlia, quatre de Grècia i uns altres quatre d’Espanya) i les persones que van fer possible el projecte: els nois increïbles de Outward Bound Croatia. A més de no deixar-nos morir de fam, van gestionar totes les activitats de voluntariat i ens van ensenyar tots els valors que defineixen la seva organització. Per cert, també van fer que Sumartin fos com una segona llar en qüestió de dies.

L’objectiu principal d’el projecte – el nostre deure – era ajudar en Michael, un vell gos de mar nord-americà, a les drassanes de la vila. Ens va ensenyar moltes coses útils relacionades amb la fusteria i l’ús adequat de les eines. També es va esforçar a mostrar-nos la bellesa de treballar amb les nostres pròpies mans i la possibilitat d’aconseguir una feina més enllà d’una oficina. I per acabar, nosaltres mateixos vam reparar dues petites embarcacions, vam fer alguns rems, vam construir un prestatge i molts cavallets, vam pintar el nom de la seva organització (Maritima Educare) en un contenidor …

Pel que fa al temps lliure, després del dia de treball agafàvem nostres banyadors i anàvem caminant a la platja. Com que a l’octubre a Croàcia el clima és realment agradable, podíem nedar al mar cada dia. Més tard, a la nit, sopàvem tots junts i després ens quedàvem hores tocant la guitarra i cantant, xerrant i jugant.

En resum, van ser dues setmanes molt enriquidores en què vaig conèixer un munt de gent encisadora, vaig millorar el meu anglès, vaig aprendre molt de Michael i dels vilatans i vaig intentar tornar-los alguna cosa ajudant-los en la drassana o collint olives. També vaig tenir temps per fer turisme durant els nostres 4 dies lliures i per visitar Split i Dubrovnik.

Així que no ho dubteu més i feu un projecte Erasmus +.

Una abraçada, Pablo

Comments are closed.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies