Benvingudes futures voluntàries,
m’agradaria compartir amb vosaltres un petit episodi de la meva vida, l’intercanvi juvenil que va tenir lloc a Letònia, Rezekne. A la primavera vaig decidir emprendre un viatge cap el Bàltic però aquest no era un viatge qualsevol, perquè era el primer cop que viatjava tan lluny de casa i amb uns desconeguts com a companys de viatge. Com ho vaig aconseguir? 
Des de la Fundació Catalunya Voluntària es van oferir sis places amb l’objectiu de fer una trobada juvenil per debatre qüestions sobre la problemàtica mediambiental present; i jo només vaig haver de redactar una carta de motivació personal i amb molta sort em van escollir.
L’aventura a Rezekne va durar uns 10 dies però van ser molt intensos i apassionants. El primer lloc que vam veure al aterrar, va ser Vilnius, una capital de ciutat diminuta si la compares amb Barcelona, un lloc gris, plujós, envoltat d’edificis religiosos però amb encant històric. En segon lloc, vam anar a la estació de busos per arribar al nostre destí: Rezekne. Allà ens esperaven uns quants voluntaris que ens van acompanyar gentilment fins l’alberg, l’edifici més avantguardista de Rezekne. Al passadís de l’alberg ens vam trobar amb una multitud de persones xerrant mentre sopaven pizza. Tot i que el grup de Catalunya vam arribar dels últims, això no va ser cap impediment, de seguida ens vam integrar al big team.
World Our Home va ser l’organització encarregada de acollir-nos a Rezekne i van ser ells els que van dissenyar un programa ben complet d’activitats, vam quedar ben satisfets del seu tracte i de les facilitats que ens proporcionaven. A continuació us vull fer cinc cèntims del que vaig viure allà: pels matins era habitual començar amb dinàmiques de grups per trencar el gel, treure’ns la mandra del cos i passar una molt bona estona. També cada grup s’encarregava de fer la presentació sobre els problemes mediambientals i les mesures pertinents que s’estaven aplicant al seu país. Aquets petits debats es combinaven amb altres activitats àpats, energizers, la nit intercultural, lliçons d’idiomes express, taller de ceràmica, Flashmob i sortides, com per exemple al jardí d’escultures de fusta tallada.
Una de les activitats més enriquidores per mi va ser la nit intercultural, on cada grup s’havia organitzat per portar productes de la seva terra i compartir-los amb la resta de companys. Va ser una nit inoblidable que per suposat va acabar engrescant-se amb música, ball i percussió en directe. La flashmob tot i que no va tenir la repercussió que buscàvem va ser molt divertit que tot el grup balles la Macarena.
No obstant, el que vull destacar és el que m’emporto d’aquesta experiència que traspassa els coneixements vers el medi, perquè tots els projectes internacionals d’aquest tipus compten amb un aprenentatge personal extraordinari. Per aquest motiu m’ha enriquit molt conviure amb multitud de persones diverses. Espero que el meu relat us animi a participar en un moviment internacional.
Per finalitzar, només em queda agrair a World Our Home i la FCV i la seva tasca per treballar en projectes juvenils d’aquesta índole.
Iraïs