De totes les aventures s’aprèn

De totes les aventures s’aprèn, però encara més de les precipitades; d’aquelles que ens permetem sense saber-ne res més que despertaran alguna cosa del nostre interior.

La setmana del 7 al 15 de març, la Fàtima, la Ghizlan, l’Enric, el Joan i l’Ainhoa vam atrevir-nos a desafiar els nostres límits i, gràcies a la Fundació Catalunya Voluntària, ens vam endinsar en el programa Inside Out, que tindria lloc a Lettele (Overijssel, Holanda). I això en què consistia?

Bé, es tractava d’un Training Course organitzat i dirigit per The Youth Company que tenia la finalitat de treballar amb un equip d’educadors del jovent de diferents contextos culturals i oferir-los un espai d’intercanvi d’experiències i coneixements teoricopràctics.

“A través d’unes dinàmiques participatives i realment productives s’adquireixen nous conceptes i es tracten diversos temes relacionats amb la identitat, els valors i l’ètica de la nostra societat”. El curs tenia uns objectius molt definits, cosa que va facilitar que el desenvolupament de la programació fos gradual, però directe.

A grosso modo, podríem considerar que va constar de quatre parts – acompanyades de prèvies i posteriors reflexions -: el teambuilding, la contextualització teòrica dels diferents mètodes per a treballar amb joves, l’aplicació dels coneixements mitjançant la preparació d’una activitat en equip i, finalment, el plantejament dels futurs intercanvis que tindran lloc pròximament a Lituània.

Però el cert és que d’aquesta setmana tan intensa no només valorem la formació, sinó que per fer un balanç íntegre també cal fer al·lusió a la convivència. “Compartir espais d’aprenentatge amb unes altres persones sempre és una experiència enriquidora, i si tens l’oportunitat de compartir-la amb persones d’orígens i cultures diverses, encara pot ser molt més enriquidora.”

Afortunadament, “tot va fluir a la perfecció: el lloc, el menjar, les formadores… Veure com gent molt diferent, però a la vegada tan semblant, s’obria i donava el millor de si va ser preciós”. Tot i que tothom sap de ciència certa que no és fàcil conviure en un espai comú les vint-i-quatre hores del dia durant una setmana quan no n’estem acostumats, vam tenir la gran sort de formar part d’un equip que portava per bandera el respecte i la solidaritat.

I és que arriba un moment en què sense adonar-te’n et despens dels prejudicis, de la idea que serà massa dur sopar a dos quarts de vuit;  anar-se’n a dormir envoltat de disset persones més; dutxar-se al mateix temps que algú altre… i, agraït i conscient, crees un espai conceptual per al berenar-sopar, les festes en companyia i l’intercanvi de tafaneries a mitjanit, les converses profundes entre el vapor de les dutxes… En definitiva,  tot queda reduït a “un aprenentatge social construït entre tots i sobre tot allò que som i que ens defineix”, una habilitat directament relacionada amb la tolerància i l’empatia.

“Després d’haver viscut moltes aventures i haver conegut gent genial per tot el món, la setmana que vaig passar a Holanda possiblement hagi estat una de les millors setmanes de la meva vida. Va ser una setmana d’introspecció, de llàgrimes i molts somriures” És evident que l’experiència Inside Out ha estat una oportunitat per créixer personal i professionalment.  Els participants de Catalunya estem d’acord que no ens va deixar indiferents en cap dels sentits; que va marcar un abans i un després a les nostres vides, tant per a aquells que mai no havíem participat en un projecte similar (“Valoro molt positivament haver pogut formar part d’un projecte europeu d’aquest tipus.

És molt enriquidor conèixer gent de països diferents, unes altres cultures, formes de treballar, entendre i veure les coses. A més, la llengua de treball utilitzada va ser l’anglès, així que he pogut practicar-lo i millorar-lo molt!”) com per a les persones que anteriorment ja havíem viatjat amb els programes Erasmus+ (“una oportunitat que hauria de ser imprescindible per totes aquelles persones que volen treballar en espais socials i totes aquelles persones que són conscients que compartir és aprendre per enriquir.

Sens dubte, per mi la diversitat és una riquesa que no es pot comptabilitzar; és un recurs inherent a les persones i poder crear aquests tipus d’espai d’aprenentatge mutu en el món globalitzat que ens caracteritza és essencial per dotar-nos de nous enfocaments i aprendre d’aquesta diversitat de cultures, de pensaments, de vivències, d’experiències que ens fan créixer i, sobretot, si les explotem compartint-les”).

Com hem esmentat anteriorment, encara ens queden dues fases: els intercanvis (Youth Exchanges) i l’avaluació final. Malgrat l’actual crisi sanitària del moment, estem motivats per seguir endavant amb els nostres equips.

“Mai m’havia sentit tan còmode de compartir i obrir-me a desconeguts. Desconeguts que ara trobo a faltar molt. Gràcies Catalunya Voluntària.” Gràcies Catalunya Voluntària, gràcies The Youth Company, i gràcies a totes aquelles persones que ho han fet possible. Estem segurs que d’aquí naixerà alguna cosa important.

Comments are closed.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies