La Fatima, l’Uri i el Quim vam quedar a l’Aeroport de Barcelona per anar cap a Birmingham. Després d’uns quants episodis bastant divertits, propis de despistats, al vespre vam aconseguir arribar a l’Asha Centre, on ens vam trobar amb la Marta: tot l’equip de la Fundació Catalunya Voluntària finalment es reunia.
Per entendre l’Asha Centre cal haver-hi estat. Possiblement sigui un lloc únic al món. Després de recórrer uns quilòmetres per autopista en direcció a Gal·les, cal agafar una carretera d’un sol carril que t’endinsa en un paisatge de turons, boscos i verds prats. I allà, envoltada d’una natura exuberant, s’hi troba una casa que va començar essent una fàbrica d’armament i munició, per acabar-se convertint en un centre de pau, educació i concòrdia.
Al dia següent, va començar oficialment el curs. Era un matí assolellat i primaveral, on vam conèixer-nos tots els participants: 30 persones en total procedents del Regne Unit, Croàcia, Macedònia, Bulgària, República Txeca i Itàlia. La Lucie, la nostra coordinadora durant tota l’estada, ens va explicar el programa i el funcionament del curs, i ens va deixar clara una cosa: l’Asha Centre era casa nostra, i totes les portes, tots els espais, estaven oberts per a nosaltres. La primera jornada va acabar amb el sopar intercultural, on tots els participants vam preparar els menjars típics dels nostres països, enmig de música i diversió.
Cada matí començava amb els famosos energizers, una espècie de joc que et treia la son –i el sentit del ridícul, tot sigui dit!- de bon matí. Després ens traslladàvem a una aula molt especial: un edifici amb les parets i el sostre de vidre, en permanent contacte visual amb la natura, on treballàvem diferents aspectes del coaching, els joves i la intel·ligència emocional. Ho fèiem de manera participativa, treballant en grup, fent obres de teatre, etc. Fins i tot va venir-nos a veure el coach Miguel Dean, per a donar-nos a conèixer la seva interessant història personal.
No van faltar, tampoc, les visites. Vam caminar pel Forest of Dean, la reserva natural on Tolkien es va inspirar per a escriure “el Senyor dels Anells”; vam visitar Gloucester i la seva catedral, famosa per la novel·la “Els Pilars de la Terra”; la Grange, un espai d’integració per a persones amb necessitats especials… i evidentment, vam gaudir d’una escapada al Pub local, amb cervesa i música en directe!
Cada dia apreníem una cosa nova: sobre un mateix, sobre els altres, sobre el coaching i la psicologia en general. Vam descobrir el valor de conèixer-se a un mateix, la importància de saber escoltar per a poder ajudar, i els beneficis que aporta una comunitat unida i participativa.
I és que salta a la vista que a l’Asha Centre la comunitat és més viva que a cap altre lloc: els treballadors, els voluntaris… tots col·laboren en una harmonia i un bon rotllo que es transmet ràpidament. Totes les activitats i serveis les preparen amb cura i dedicació, i menció a part mereix el menjar: boníssim!
Però potser, el què més destacaríem és el què va passat amb el grup. Vam gaudir de converses sinceres, moments divertits, imitacions, cançons, pel·lícula… de manera que en set dies s’havia teixit una amistat i un bon rotllo entre tot el grup, que difícilment es podria produir en qualsevol altre context.
Els dies van passar de pressa –massa!- i va arribar el dia en què tocava marxar. I vam sentir que, efectivament, la Lucie tenia raó: estàvem deixant una casa que ja sentíem com a nostra. I encara que estàvem una mica tristos i que el dia es va llevar molt anglès -gris i amb pluja- el bon humor ràpidament es va apoderar de nosaltres, perquè marxàvem amb un sac ple de noves amistats, experiències i coneixements!
Gràcies a l’Asha Centre i a la Fundació Catalunya Voluntària per aquesta oportunitat!
Fatima, Uri, Quim i Marta.