Hola a tothom! Sóc la Sandra, fa uns 8 mesos vaig entrar en contacte amb la FCV per donar un cop de mà amb la traducció de continguts per a la página web, i poc abans de Nadal em van proposar d’incorporar-me al projecte “Through the Lens of the Other” (TLO), liderat per l’associació grega Inter Alia amb dotze entitats més d’arreu d’Europa, entre les quals la FCV, i amb el suport d’Erasmus+. El projecte pretén v
isibilitzar i treballar el concepte d’interseccionalitat des de diferents activitatslocals i estades internacionals.
Jo m’hi vaig unir durant la segona fase, per la creació d’un curtmetratge que mostrés una problemàtica patida per un grup o minoria, que després seria projectat a Atenes, al festival “Positively Different”, organizat per Inter Alia en el marc del projecte.
Vam fer el documental amb un grup de quatre joves que actualment resideixen en un pis de la Fundació Mercè Fontanilles, i que van arribar a europa sent menors d’edat i de manera irregular. Ens van explicar les seves històries i ambicions, i en va resultar un documental en forma d’entrevista que explica una realitat dura des de la sinceritat i la il·lusió.
En el moment d’organitzar el viatge a Atenes, jo vaig ser una de les afortunades, juntament amb la Mercedes, la Lorena, l’Ana María, i l’Anass, un dels protagonistes del vídeo, que va haver de cancelar per que estava a l’espera d’uns tràmits. Finalment, vam sortir cap a Atenes el matí del 12 de febrer i ens hi vam estar fins el 16. El festival era del 13 al 15, i les projeccions es feien només a la tarda-nit, així que vam poder gaudir moltíssim de la ciutat durant el dia.
A més, vam tenir molta sort amb el temps i pràcticament només trepitjavem l’hostal per agafar coses i dormir. Un dels dies també hi havia un parell de reunions sobre el TLO, però eren més focalitzades als organitzadors i responsables, així que no en vaig prendre part.
Pel que fa al festival, es van projectar tant curtmetratges amateurs -els presentats pels participants del projecte-, com professionals – estudis d’arreu del món que van respondre a una crida per una plataforma de creadors i promotors-. Les projeccions es feien per blocs: en el primer del dia s’hi presentaven les nostres creacions, i després les professionals, també organitzades per blocs temàtics.
De centenars de pel·lícules que van respondre a la crida, se’n van projectar 44, seleccionades per un comitè abans del festival. Els curts professionals optaven a dos premis econòmics, un triat pel públic i l’altre per un jurat. Molts dels creadors van assistir també al teatre, i van accedir a respondre preguntes i comentaris sobre els seus curts. També va ser molt enriquidor compartir amb ells activitats socials que feiem fora, com àpats o “prendre algo” un cop sortiem del cinema.
Personalment, aquesta experiència va ser encara més especial ja que vaig fer 20 anys l’últim dia del festival, i ho vaig poder celebrar amb gent brillant i molt diversa que tot just acabava de conèixer. Qui m’havia de dir que una directora de cinema londinenca em convidaria a una cervesa a un bar d’Atenes pel meu aniversari?
Un aspecte que em va sorprendre molt gratament és el respecte i les ganes d’escoltar i aprendre de tothom.
En cap moment em van fer sentir inferior o menys vàlida ni per ser dels més joves, ni per no tenir cap formació artística (sóc més de ciències de fet), ni per no haver participat en cap projecte d’aquest tipus; més aviat el contrari, totes les converses eren entre iguals i sempre en sorties havent après alguna cosa. Fins i tot amb els organitzadors vam poder intercanviar idees sobre el festival de cara a possibles edicions futures.
Suposo que com a conclusió només em queda donar les gràcies a tothom que ho ha fet possible, i recomanar aquesta experiència o una de similar a qualsevol persona que estigui remotament interessada en les diferents realitats de les persones, tant pel projecte en si com per l’oportunitat de conèixer i treballar amb gent diferent a tu.