“Lo bueno de los años es que curan heridas, lo malo de los besos es que crean adicción”.
Joaquín sabina.
მაკოცე – és paraula georgiana que es llegeix com “makotse” i que vol dir, literalment, “fes-me un petó”.
Deia Joaquín Sabina que els anys curen les ferides i que els petons creen addicció, i quina raó tenia. Geòrgia podrà tenir poques coses a ulls d’una persona criada a la Unió Europea, però, si d’una cosa n’és guanyadora és de tenir una societat passional, emocional, temperamental i totalment imprevisible. És aquesta la màgia més latent d’aquest país, que tot i lluny de casa nostra, ens uneix d’una manera molt especial i que, un cop allà, et fa sentir com si fossis a casa.
Aquesta vegada, un projecte de visita d’estudi ens ha enviat al país més màgic del Caucas, i com sempre, no ens ha deixat indiferents. La seva atmosfera tant peculiar ens ha colpit des del primer fins l’últim minut i ha creat, dins nostre, una muntanya russa d’emocions, que encara avui sonen com el primer petó d’adolescència, que es viu amb aquella bogeria que ens fa sentir grans, tot i ser petits.
Durant tota una setmana, trenta participants de diferents països hem compartit abraçades, llàgrimes, moments indescriptibles i situacions inefables que han creat un record tangible, fins i tot estant ja de retorn a casa.
En aquest projecte, amb el nom de “DISCOVER THE CAUCASUS”, hem descobert el Caucas i també hem pogut descobrir una mica més de nosaltres, què ens colpeix més, com gestionem les nostres emocions, com convivim, i d’alguna manera, com ens sentim lluny de casa.
L’activitat ens ha portat a descobrir el treball juvenil per part de diverses entitats georgianes en el seu mateix país, visitades amb il·lusió i amb un fons de pluja inacabable. L’ estada ha estat una gran oportunitat per entendre que cada país, per lluny que estigui del nostre, viu les diverses dificultats de moltes maneres, i allò que fan per gestionar-ho de la millor manera és possiblement el que tots fem a casa nostra.
En un bus envellit però amb una essència increïble, vam visitar Rustavi, Tbilisi, Batumi, Kobuleti, Ozurgeti i Zugdidi, per adonar-nos-en de que la ment humana no té límits i que les persones som adaptables, resolutives i que de tothom es pot aprendre.
L’oportunitat de visitar nou entitats juvenils diverses, cadascuna d’elles amb la seva més singular essència, ens va donar l’ocasió de poder compartir, aportar, escoltar i transmetre diverses opinions, fets i experiències que ens han enriquit a nivell personal i professional.
Les noves generacions cal cuidar-les, mimar-les, però també exigir-les al màxim, perquè és aquesta generació jove la que ha de seguir el camí que els grans anem deixant, i les seves entitats en son el reflex màxim per poder millorar el futur dia a dia.
Marcel