LA CULTURA DE GUERRA GUANYA TOTS ELS PREMIS I CAMPIONATS  ( I L’ABOLICIÓ DE LES GUERRES PER QUAN?)

En un dia tan assenyalat com avui: 21 de setembre, Dia Internacional per la Pau, a la FCV volem cridar l’atenció d’un fet que ens preocupa: vivim un dels moments més àlgids de la cultura de guerra.

No ho diem, només, pel nombre de guerres que hi ha arreu del món avui (al voltant de 60!), sinó perquè la cultura de guerra té cada dia més seguidors, amics i likes.

Són moltes les persones que consideren la violència i la llei del més fort com a mètode vàlid per a superar un conflicte, que veuen les guerres com quelcom necessari, fins i tot. Això s’explica per un fet molt simple: a l’any 2022 les guerres ocupen la cúspide del nostre sistema polític, institucional, ideològic i de creences.

El triomf absolut de la cultura de guerra (o ‘Perquè voler la pau si puc fer la guerra?’) és un assumpte de la màxima actualitat i gravetat, perquè impregna i vicia tot: les relacions entre persones, comunitats i grups amb interessos diferents.

Ens crida molt l’atenció que això succeeix a tots els països del món, tant en sistemes democràtics com en règims autoritaris, a països amb i sense aspiracions imperialistes, amb i sense armes de destrucció massiva, tot i l’enorme diversitat de creences i ideologies, i dels valors positius de bondat, reciprocitat, solidaritat que comparteixen, al menys en teoria.

La cultura de guerra no té contrincant que estigui a la seva alçada, ni els/les líders i portaveus de les ideologies i religions majoritàries, ni les persones que treballen per promoure i crear les condicions perquè la cultura de pau triomfi: educadors/es, activistes, entitats que treballen per la pau, la justícia global i els drets humans, que fan activitats i projectes molt útils, però no tenen ni la força ni la capacitat per lluitar en contra del principal recurs amb el que compta la cultura  predominant: la guerra. O això pot canviar?

Un exemple de l’èxit absolut d’aquesta cultura és que totes les guerres són legals. Vivim en un món on la guerra no és objecte de cap retret moral, ètic o legal, per part de cap ordenament jurídic, enviant un missatge tant clar com contundent.

Es tracta d’una cultura que glorifica la barbàrie i és més perillosa que la pròpia guerra, perquè configura una manera de veure, entendre i explicar què succeeix al món, fins al punt de justificar la mort, la tortura i l’extermini, i perquè la seva tasca principal és el manteniment de les relacions de poder sota el principi de la força bruta i l’ús de la violència extrema.

Entre els seus efectes més obvis estan justificar totes les guerres i fets criminals; aturar en sec els pocs èxits i les moltes lluites per les llibertats i drets humans arreu del món, afectant sobre tot a les persones i comunitats més vulnerables (en realitat a totes aquelles que no poden fer servir la guerra per defensar els seus interessos, en absència de cap altra capacitat).

La cultura de guerra crea i consolida punts de vista, patrons de conducta, narratives, relacions de poder que, de manera subtil, dificulten l’èxit de tot tipus d’iniciatives socials, econòmiques, educatives o culturals (grans o petites), que promoguin o formin en els valors i aprenentatges de l’educació per la pau, sobre la base de mentides repetides mil i una vegades com ‘la persona és violenta per naturalesa’ o ‘per millorar, cal derrotar el/la teu/teva company/a de feina’.  Per quin motiu tothom està d’acord en la frase ‘la violència només genera més violència’ i, en canvi, ningú no diu clarament que ‘la guerra només genera més guerra’? hi ha cap expressió pitjor de la violència que les guerres?  Hem d’esperar a una catàstrofe nuclear o a una tercera guerra mundial perquè les màximes autoritats que ens governen i els organismes multilaterals que els convoquen, representants de tota la humanitat, decideixin abolir les guerres?

Des de la FCV proposem començar aquesta feina avui mateix. El nostre argumentari és molt senzill (no som erudits en la matèria):

-Cap dada objectiva ha justificat mai cap guerra.

-Cap guerra ha assolit mai els objectius que perseguia.

– Els conflictes armats tenen un impacte devastador en tots els àmbits i sectors, causant víctimes, ferits, desplaçats i l’aniquilació automàtica de la major part de les millores i progressos socials, culturals, humans, econòmics i del medi. A la guerra només hi ha perdedors, mai vencedors.

Per aquest motius (i molts més que es poden afegir) la nostra conclusió és clara:

-Cap fi justifica la guerra com a mitjà per assolir-ho. Cap guerra pot ser considerada com a mitjà vàlid per a la resolució de cap conflicte, per tractar-se de l’expressió més cruel,injusta i desproporcionada de la violència. La guerra només genera més guerres.

-Les guerres han de ser prohibides i il·legals, perquè van en contra de tots els valors i principis que governen les relacions entre persones, països i comunitats.

Iniciar una guerra és un crim contra la humanitat. Les guerres només poden ser enteses com a crim i els seus iniciadors i participants com a criminals.

Per moure’ns de la cultura de guerra a la cultura de pau i canviar el paradigma cultural i institucional, considerem urgent i necessari abolir les guerres, de forma que cap país, govern o autoritat tingui el dret d’iniciar una guerra, en cap cas o circumstància.

Tipificar les guerres com a delicte suposa un canvi de paradigma; significa declarar que la violència no és la forma adequada de resoldre els conflictes, sinó una estratègia que només serveix a interessos privats, contraris a l’ interès públic general.

La seva prohibició i la criminalització dels actes d’iniciar i participar en una guerra tindria un efecte de dissuasió que marcaria un abans i un desprès pel que fa al nombre i els efectes de les guerres al món. L’any 2022 la humanitat ja hauria d’haver progressat prou com per saber resoldre conflictes complexes, mantenir les llibertats democràtiques, la seguretat, etc., solucionar qualsevol assumpte, sense cap necessitat de fer ús de la violència armada.

Exigim que aquest sigui el primer objectiu global pel desenvolupament sostenible i demanem una aliança internacional per part de totes aquelles entitats que volen treballar per fer possible que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovi una resolució en la que expressament s’aboleixin totes les guerres.

Amb el desig de poder celebrar l’abolició de totes les guerres, us desitgem Molt Feliç Dia Internacional per la Pau!  

(*) La guerra no pot confondre’s ni ser equiparada a la legítima defensa davant d’un atac, ni a la persecució de cap delicte, per molt greu que sigui. Tots els països i comunitats humanes tenen un dret inalienable a garantir la seva seguretat, integritat i protegir els/les ciutadans/es, institucions i interessos legítims, davant d’agressions, externes o internes, d’acord amb les pròpies lleis i els tractats internacionals.