Participar a l’intercanvi juvenil “ANTYGONE on Tour Again”, que ha tingut lloc a Atenes (Grècia), ha estat una experiència que molt difícilment oblidarem mai. Tal com el seu nom indica, el projecte girava en torn a l’obra de teatre d’Antígona, de Sòfocles, una tragèdia grega que, com totes, tracta arguments universals que són fàcilment extrapolables als problemes de l’Europa contemporània.
El grup de catalans ha estat, probablement, el més heterogeni –i, potser, extravagant- de tots. Érem dues noies, la Júlia i la Rebeca, i tres nois, en Pol, l’Eric i en David. Segurament dignes de ser els protagonistes d’un reality-show d’allò més esbojarrat i histriònic.
Els primers cinc dies de l’intercanvi ens vam allotjar en un campament d’escoltes al mig del no-res. Això va facilitar que ens centréssim en conèixer la resta de participants, que superaven la quarantena, i venien d’altres nou països diferents: Itàlia, Portugal, França, Àustria, Romania, Eslovàquia, Noruega, Hongria i l’amfitriona Grècia. La proximitat amb la platja i les altes temperatures durant el dia ens van permetre capbussar-nos al mar, que ens quedava a poc més d’uns deu minuts caminant.
En aquest entorn, vam familiaritzar-nos amb Antígona i el seu antagonista, Creont, alhora que practicàvem tècniques teatrals i d’expressió corporal. Cada país havia de representar una part del diàleg de l’obra en el seu idioma, mentre la resta de participants feien de cor. En el nostre cas, la Rebeca va fer de Creont i la Júlia, d’Antígona.
Una de les experiències més divertides d’aquestes primeres jornades va ser la tarda intercultural, que va ser tan intensa, que es va allargar fins a la matinada.
El cinquè dia vam traslladar-nos cap al centre d’Atenes, no sense abans visitar l’espectacular teatre d’Epidaure i la bonica ciutat de Nàuplia. El sisè i bona part del setè dia els vam dedicar a assajar el muntatge final d’Antígona, ja que havíem de representar-lo en públic en un parc de la ciutat.
Van ser dies durs; els assaigs es van allargar des del matí fins a la nit i les temperatures eren molt elevades. Però va valer la pena, ja que vam rebre nombroses felicitacions després de la representació.
Els catalans –i alguns dels altres participants- ens vam quedar un dia extra a la ciutat, que ens va servir per acabar de gaudir de la bellesa d’Atenes.
El desè dia va ser el del retorn. Esgotats però satisfets i amb una barreja d’emocions al cor ens vam acomiadar a l’aeroport per retrobar-nos amb les nostres vides quotidianes sense oblidar les ensenyances que el duel entre Creont i Antígona ens havia proporcionat.