El passat 15 d’agost ens vam embarcar amb la maleta plena de ganes i il·lusió cap a Tessalònica, la primera parada en el nostre viatge.
A primera vista Tessalònica s’allunya moltíssim de qualsevol ciutat europea amb renom, però destaca per trobar ruïnes, esglésies i cafeteries a cada pas. Ens vam sorprendre en descobrir que la majoria dels habitants tot just parlaven anglès, però així i estaven disposats a ajudar-nos.
Els dos primers dies vam gaudir de la ciutat, el menjar i el cafè. Al final de l’últim dia ens vam dirigir al punt de trobada. Teníem moltes ganes i nervis de conèixer a les persones amb les que anàvem a viure l’experiència durant 10 dies. Per a ambdues va ser el primer curs i no sabíem que anàvem a trobar-nos. A l’estació de tren de Tesalónica vam conèixer als 30 joves de diferents països que anaven a participar en el curs de formació “COFFEE: Colorful Fighters For European Empowerment” i vam posar rumb a Palaios Panteleimos.
Aquesta primer nit arribem a l’hotel, on vam passar la resta dels dies, i la sorpresa va ser encara més gran en veure de dia les vistes immenses que ens oferien. El cel de blau intens, combinats paisatges de bosc i mar, van resultar una companyia constant, tant de dia com de nit.
No cal parlar del menjar, l’hospitalitat i la forma que aquella petita família va rebre durant tants dies a 30 participants. Abundants plats de menjar típic i casolà, fets per “Miss Poppy” ens van delectar al llarg del curs.
El curs de formació estava enfocat en l’apoderament dels joves en els temes LGTB+ a través de l’educació no formal per a adoptar actituds i posicions actives dins de la societat.
El grup de participants era molt divers, el que ens permetia enriquir-nos encara més, a més vam tenir la sort de comptar amb 5 formadors experts en les matèries que ens van proposar activitats molt diverses.
El primer dia va estar basat en conèixer-se entre nosaltres i en generar una atmosfera de companyerisme veient més enllà de les fronteres i els diversos punts de vista. Havent acabat el projecte podem afirmar que això es va aconseguir amb eficàcia atès que tots ens hem fet molt amics i les nostres comiats han estat molt emotives i intenses.
Els tres següents dies es van enfocar en temes teòrics com ser LGBT+ i drets humans, expressions queer, mitjans de comunicació i religió, on cada país va tenir l’oportunitat d’exposar i donar a conèixer les diverses polítiques aplicades als temes en qüestió. El tracte amb aquests temes es va vincular principalment amb el maltractament i l’homofòbia que reben moltes persones i sobretot el dret que tenen els éssers humans d’expressar-se diversament i no ser reprimits ni oprimits per això.
El quart dia vam tenir l’oportunitat d’anar a Meteora i la ciutat de Trikala on vam poder gaudir d’unes vistes molt similars a Montserrat, però amb la diferència que cada muntanya estava coronat amb un petit monestir.
El sisè i setè dia va estar abocat bàsicament a l’acció i l’apoderament. Dins d’aquestes dues jornades intenses vam poder destacar com una de les millors activitats al teatre de l’oprimit, on vam realitzar diverses mostres de teatre invisible a la platja. Així mateix els participants del curs van tenir l’oportunitat de desenvolupar diversos tallers al voltant de la temàtica en qüestió per donar a conèixer altres punts de vista i aportar coneixement.
Els dos últims dies van girar al voltant de les diverses propostes que teníem per aportar i per gestionar dins del nostre marc local així com internacional, veient de quina manera i amb quins idees podríem aportar per canviar les situacions de maltractament i repressió que viuen diàriament la comunitat LGBT+. Així mateix prenem noció de les oportunitats que ofereix Erasmus+ i del creixement personal que un rep a través de l’educació no formal, viatjant i coneixent persones d’arreu del món.
Finalment esmentar que tot i el cansament diari, al llarg de la nit també hem continuàvem amb els intercanvis culturals, realitzant projeccions de cinema, balls, i vídeos.
Les dues participant anàvem amb unes expectatives i objectius diferents als que no trobem. Vam poder reflexionar moltíssim sobre la situació del col·lectiu LGTB+ a Europa i que podem fer a nivell personal per lluitar en contra de discriminació i injustícies que pateixen cada dia.
Concloem que el gènere és un terme estructurat socialment i culturalment i que per tant s’haurien d’ampliar els marcs normatius per deixar entrar aquelles identitats que no corresponen amb el binarisme masculí/femení i obrir pas a la diversitat sota totes les seves formes i colors.
Geraldine i Zuleica