El darrer 21 de juny la Fundació Catalunya Voluntària va ser convidada a participar en la conferència ‘Cap a un Servei Cívic Europeu a Espanya: el compromís nacional i europeu de joves espanyols‘ a Madrid, iniciativa dedicada a promoure la creació d’un programa de Servei Cívic de dimensió estatal protagonitzat per joves.
El programa crearia noves oportunitats de servei a la comunitat, amb tots els impactes positiius que això suposa, pel que fa a l’ajuda a persones en situació vulnerable o bé l’aprofitament de les capacitats, idees i energies de moltes persones (joves i adultes) que voldrien fer un servei a la comunitat.
Organitzada per l’Agència del Servei Cïvic del Govern de França, que aposta per crear un programa europeu de Servei Cívic sobre la base de l’ experiència i bons resultats del programa de Servei Civic francés, la proposta ens sembla una estratègia vàlida per continuar construint Europa i promoure la solidaritat, de forma complementària a altres programes existents (com el ‘Cos Europeu de la Solidaritat’).
Després d’escoltar les presentacions dels responsables del programes de Servei Civic de França, Portugal, Malta i Itàlia (les dues últimes, en línia) i d’aprendre de les experiències de joves participants en programes de servei cívic i similars (com CES), en la 3ª taula de debat, la FCV va compartir impressions amb l’Asociación Arrabal (Málaga), la Coordinadora infantil juvenil de Vallecas i el Consejo de la Juventud de España.
Lluc Martí va dedicar 10 minuts a intentar respondre la pregunta ‘per quin motiu les persones joves de França, Itàlia, Alemanya, Áustria, Regne Unit, etc tenen la possibilitat de participar en programes de servei cívic i, en canvi, les persones joves que viuen a Catalunya o a Espanya no?- Lluc va cridar l’atenció sobre les evidències que existeixen sobre els beneficis socials, humans i econòmics d’aquests programes allà on tenen lloc (a la major part de països europeus, insistim) i sobre la responsabilitat de les autoritats publiques i de la societat civil organitzada, pel que fa a la total inexistència de cap iniciativa de servei cívic (ni en l’àmbit estatal ni autonòmic), fent suggeriments per superar les possibles resistències com, per exemple, distingir molt clarament entre voluntariat i servei civic.
La FCV aposta per la creació de programes de servei cívic, perquè tindria un impacte molt positiu en els grups destinataris de les accions, en les persones participants, en les entitats col·laboradores i, de forma indirecta, en el conjunt de la població, al crear noves activitats i serveis per respondre a necessitats força urgents, com són la cura i protecció del medi ambient, l’acompanyament de persones vulnerables, soles o amb dificultats per a la seva participació social.
Participar en aquesta conferència, que va comptar amb la representació de la Comissió Europea a Madrid, l’Ajuntament de Madrid i les ambaixades de França i de la República Txeca, ens dóna esperança de no ser el darrer lloc d’ Europa en tenir un programa de servei cívic.
PD1: Tot i afegir-nos a la proposta francesa, les propostes de la FCV són una mica diferents: apostem, en primer lloc, per crear un programa dins de Catalunya, enfocat en la cohesió social i territorial, les competències digitals, la resiliència i la cura del territori. Proposem un programa obert a tothom que prioritzi la participació de persones joves en situació o risc d’exclusió social i pobresa. Proposem també, en segon lloc, crear un programa transfronterer en associació amb Portugal i, idealment, amb la participació dels governs locals, regionals i estatals, per dur a terme un major nombre de serveis cívics, amb els mateixos objectius de cohesió, formació i inclusió, oberts a la participació d’un major nombre de persones i, el que considerem tindria un gran valor afegit, donant valor a la diversitat cultural, a l’aprenentatge intercultural i al multilingüisme.
PD2: La FCV va presentar una proposta a la Comissió Europea per promoure un programa pilot de Servei Cívic a Catalunya, després de ser durant 5 anys entitat d’acollida del programa ‘Any de Voluntariat Social’ del govern d’Alemanya i desprès de formar part d’un programa pilot europeu (‘Amicus’) de recerca, que ens va permetre conèixer els programes de servei cívic de França, Itàlia, Estònia i Polònia, així com les iniciatives realitzades a Catalunya en el temps de la prestació social sustitòria.