Atenes és, potser, una de les ciutats més importants de la Terra històricament, i ha despertat el meu interès durant molt de temps. Probablement per això vaig trigar 20 segons a acceptar l’amable invitació de la FCV per unir-me a la delegació catalana al programa de formació ERASMUS+ sobre Promoció de l’Ocupació Juvenil.

A la meva primera mitja hora de travessar la ciutat, vaig passar per les belles columnes jòniques que protegeixen l’Acadèmia d’Atenes, vaig caminar per un barri anarquista i vaig ser testimoni d’una vista clar de l’Acròpolis des del terrat del nostre hotel. No cal dir que estava absolutament aclaparat i preparant-me pel que havia de venir i que de cap manera em va decebre.

La bellesa del programa ERASMUS+ rau en la seva capacitat per atraure persones extremadament diverses i de diferents orígens que potser no tenen gairebé res en comú, tret del seu desig d’aprendre i créixer, i aquesta activitat no en va ser una excepció. Al sopar d’inauguració vam beure Ouzo mentre ens delectàvem no només amb la Moussaka, sinó també amb les històries de totes les persones reunides allà des de llocs dispersos de tot el món, tema que es va filtrar a les nostres sessions els dies següents. De Cali a Skopje i de Nàpols a Bombai, sessió rere sessió ens apropàvem als nostres col·legues amb intriga, aprenent sobre ells i les seves cultures. Aquest flux continu probablement no hauria estat possible sense els meravellosos esforços realitzats per Inter Alia per organitzar el programa. La calma de Nikos i l’empatia de Boraka van facilitar una conversa significativa que ens va permetre sentir-nos realment còmodes mentre ens catapultava fora de la nostra zona de confort.

Una de les meves sessions favorites va ser la reflexió al final de cada dia, on, dividits en grups petits, vam confrontar de front el nostre aprenentatge del dia. He d’admetre que vaig tenir la sort de trobar un grup brillant per reflexionar mentre convertíem alegrement aquestes sessions de 30 minuts en converses que de vegades duraven més de 3 hores.

Després dels primers dies d’autoexploració i coneixement, vam començar a aprofundir en el nostre propòsit de ser a Atenes: comprendre millor la situació actual de la desocupació juvenil a Europa i dissenyar campanyes per lluitar contra les causes fonamentals dins de cada país. Treballar amb la delegació catalana va ser un plaer absolut, ja que tots van aportar el seu propi conjunt únic d’habilitats: l’Andrés amb el seu arsenal inesgotable d’idees, l’Elena amb la seva experiència de treball juvenil a Catalunya, la Patrícia amb el bon ull per als detalls i una perspectiva sense igual i a mi, un “estudiant de negocis” intentant estructurar aquests brillants inputs i formular-los en un pla d’acció. Eventualment, vam dissenyar un marc que gira al voltant de la necessitat de poder accedir a recursos per a la millora de la salut mental de les persones joves, per tal d’ajudar-los a superar les pors i els obstacles que s’interposen entre ells i les seves carreres professionals.

Considerant-ho tot, si hagués de descriure la meva experiència a Atenes en una sola paraula, aquesta seria “vigoritzant”. Em van desafiar diàriament, empenyent-me a un entorn que fomenta el creixement i l’aprenentatge. La gent, el lloc, la cultura i, fins i tot, el menjar els portaré amb mi, al meu cor, mentre m’esforço per crear un impacte positiu a la meva societat, a Catalunya/Espanya i a qualsevol altre lloc on penso viatjar d’ara en endavant.

Hriday