La teoria de Darwin ens ha ensenyat al llarg de la història que l’evolució depèn de la llei del més fort. No obstant, són molts els i les autores i biòlogues que discuteixen aquesta teoria: la supervivència no depèn dels més forts, sinó de la cooperació entre iguals.

La teoria de la cooperació com a element clau per a l’evolució ha anat guanyant adeptes: la idea que els éssers humans (i altres espècies) no som instintivament egoistes, sinó que busquem el bé col·lectiu.

És en aquest marc en els quals sempre visualitzo els projectes de voluntariat. Les raons per a començar un voluntariat local poden ser moltes: des de ‘vull ajudar’, o ‘vull compartir el meu coneixement i experiència’, a ‘em dóna crèdits per a la universitat’. Sigui quin sigui el motiu, la qüestió és que tens dos elements: el teu temps, i les teves ganes per a col·laborar de manera activa a participar en projectes socials, i decideixes fer-ho. I aquí és on t’adones, en primera persona, que la solidaritat, la cooperació, la comunitat… És recíproca. Tot el que dónes, ho reps.

I és tot això que reps que fa en moltes ocasions tan atractiu el fet de participar de manera voluntària en diferents projectes. Parlar de competències que adquireixes durant el voluntariat ens podria portar tota una tarda, i hauríem d’analitzar-ho per parts. Les competències específiques dependran de l’activitat en la qual estiguis participant (no és el mateix col·laborar en un casal, que ajudar dissenyant una pàgina web!).

Les transversals també podran variar, però n’hi haurà de comunes: empatia, paciència, capacitat de responsabilitzar-se, treballar en equip, conèixer els teus límits. Són algunes de les coses que s’aprenen participant en activitats voluntàries.

A més, vull destacar el que personalment considero un dels majors aprenentatges quan passes a ser una persona voluntària. Qui em conegui sap que sempre parlo meravellesdel voluntariat, i de fet, intento convèncer a qualsevol que vulgui escoltar-me. El voluntariat és temps. És agafar temps que podries invertir en qualsevol altra cosa, i invertir-ho de manera altruista a millorar una comunitat – la teva comunitat.

Aquesta és per a mi la competència més gran que adquireixes durant aquest temps.

Poses a prova la teoria de l’evolució a través de la cooperació, i ho fas de manera activa. Crees vincle, crees precedents, i demostres que el teu entorn no sols t’importa, sinó que a més, vols fer alguna cosa sobre aquest tema. És el moment en què les imperfeccions de la societat i el sistema passen a ser una responsabilitat comuna, i prens acció.

Els canvis i les millores no vénen amb grans accions i grans paraules. Vénen dedicant temps. Vénen amb la preocupació comuna. I vénen amb la idea que com més col·laborem, més possibilitats tenim de créixer, d’evolucionar i de sobreviure.