Toledo –formació a l’arribada!

No tenia cap expectativa abans d’arribar a la formació a l’arrivada. No estava  emocionada ni espantada. Potser  perquè des de la meva arribada a Espanya, la meva vida havia canviat tant, que vaig decidir estar oberta a experimentar coses noves sense necessitat d’anàlisis inútils.

El viatge va començar a la estació de Toledo. Ens varen rebre dos dels coordinadors i ens van acompanyar als nostres apartaments. Com que només parlàvem l’anglès, al començament  no podíem entendre perquè estàvem instal·lat s dintre d’un castell! De ben segur que jo no sóc una princesa, però estava entusiasmada.

Vàrem tenir uns pocs minuts per a nosaltres, per desempaquetar i sopar. I començaren les activitats. La primera d’elles es deia ”Trencant el gel”. Era el nom correcte.

Ens varen dividir en dos grups: els mandrosos i els actius. Jo hi estava entre els mandrosos, per suposat. Els actius canviaven els seus llocs. Els mandrosos romaníem en les nostres cadires tota l’estona. Havíem de parlar amb cadascú sobre un tema personal y dibuixar una part de la seva cara. Al final cadascú tenia el seu retrat  fet per, i entre, la resta de participants.

Crec que aquest exercici ens va ajudar a conèixer-nos entre nosaltres i a comunicar-nos sense vergonya. Però no va ser l’única cosa a fer aquest dia. Cadascú de nosaltres havia de triar un tros de paper verd i taronja del barret. El verd tenia el nom d’una persona de la qual havies de tenir cura durant la formació. I el taronja, el nom d’una persona a qui petonejar secretament per convertir-la en “ fantasma”.

Guanyaria el joc la darrera persona “ viva” al final del curs. Ningú coneixia qui et podia“matar” o qui et petonejaria. Era  la primera nit i em sentia molt excitada i interessada. Però, què ens esperava per l’endemà?

El dia següent vam començar preparant i dibuixant en un paper el nostre perfil de facebook. Va ser un exercici amb el qual vam haver de respondre preguntes difícils tals com: Què volem fer? Què volem veure? Quin tipus d’amics volem tenir? Qui volem ser? El que semblava un exercici simple es va convertir en una profunda conversa personal. Aquest dia també vam fer un quiz sobre l’assegurança Cigna. La idea era simple, estem a un altre país i necessitem conèixer les normes de l’assegurança. L’activitat es va convertir en una competició esbojarrada. Tothom va estar molt involucrat i focalitzat en les preguntes. Després d’això vam crear el nostre propi hashtag #EnjoyVS. Busca’l!

Dimecres vam començar amb un passeig durant el qual vam parlar sobre les coses que ens agradaria aprendre durant el SVE i durant la nostra vida. Quan pensem fer-ho? I a on, i com… al començament va ser difícil per mi escollir una de les moltes coses que sempre havia volgut aprendre. Em vaig adonar que sóc inconseqüent, i que si realment vull aprendre coses necessito planificar-ho. Ara! Vam utilitzar insígnies i símbols per recordar aquelles coses que volíem aprendre.

El quart dia va ser més intens. Vam estar parlant d’estereotips i models de gènere.  L’activitat s’anomenava “Pink and Blue” i va acabar amb el tema del feminisme. Al principi, el tema va ser abrumador, fins que un dels coordinadors ens va qüestionar … qui pot guanyar realment gràcies als canvis proposats per les feministes? No només afecta a la conveniència de la dona, sinó també a l’harmonia de viure junts, els homes i les dones. ¿Potser ningú ha d’estar al cim de la jerarquia mundial?

Aquest dia també va ser especial perquè vam veure un espectacle de flamenc, preparat per un fantàstic grup de dansa local. Em va sorprendre la gràcia amb la qual es movien a l’escenari.

Durant l’últim dia d’activitats el més important va ser l’activitat d’autoestima. Vam haver de caminar al voltant del castell. Hi havia reptes i preguntes ocultes que havíem de contestar. Algunes d’elles eren realment importants però difícils, com un simple: Com estàs? O, quin és el teu somni com a voluntari de SVE? Després d’això, vam poder preguntar als nostres coordinadors sobre la seva experiència SVE, els seus dubtes, deures, moments feliços i valors. Això va ser molt útil per entendre tot el procés SVE.

Totes les coses que he descrit són només una petita part del que hem fet en la formació a l’arribada. Les habilitats que hem desenvolupat, la informació que hem rebut, els amics que vam conèixer i els canvis que mai esperàvem que tinguessin lloc en les nostres vides, no són tan fàcils de plasmar en paper. Així que si vols saber el que és una experiència increïble, fes un SVE! No et penediràs!

Izabela

Comments are closed.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies