El meu primer mes a Barcelona

Em dic Jade. Tinc 22 anys i vinc de Normandia, França.

Vaig passar la meva entrevista per al meu SVE el 22 de desembre. Després de tres setmanes, el 8 de gener, ja estava camí a Barcelona per la meva nova vida pels 10 propers mesos.

Reconec que quan em vaig acomiadar de la meva família i dels meus amics, i quan vaig pujar a l’avió, vaig començar a entrar una miqueta en pànic. Vaig començar a tenir por de sentir-me sola, de perdre’m tot el temps, de no sentir-me bé a l’oficina, de no ser capaç de parlar en castellà o català.

I de sobte ¡BAM! Ja ha passat més d’un mes.

Per descomptat, trobo a faltar casa meva i, com a bona francesa, podria matar per a un “pain au chocolat” o un tros de “camembert” i de “baguette”. Em perdo al metro i pels carrerons de Ciutat Vella, i de moment és impossible per mi entendre als catalans quan parlen.

Però, des que visc aquí, he gaudit moltes coses.

Gràcies a l’equip de la FCV, al meu mentor Sergio i els meus companys de pis, no he tingut temps de sentir-me sola. He conegut moltes persones, he descobert molts llocs bonics, i he començat cursos de castellà i de català. He començat a treballar sobre la pàgina web i les xarxes socials de la FCV, a crear un kit cultural d’arribada pels nous voluntaris, i tinc pensat treballar sobre moltes altres coses.

En realitat, estic impacient d’explorar la resta d’aquesta ciutat boja i la resta del país. I ara, tinc només por que aquests 10 mesos passin massa ràpid.

Jade.

Comments are closed.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies